CAS D'ÈXIT
La nostra clienta va iniciar la seva activitat el 30 de gener de 2023 com a redactora per a una empresa dedicada al sector de la publicitat. Tot i que formalment estava donada d’alta com a treballadora autònoma, la realitat de la prestació de serveis evidenciava l’existència d’una autèntica relació laboral per compte d’altri.
La treballadora prestava serveis de manera continuada durant 30 hores setmanals, havent de fitxar diàriament la seva jornada. Utilitzava correu corporatiu facilitat per l’empresa, així com els mitjans materials necessaris per al desenvolupament de la seva activitat. A més, assistia de forma obligatòria a reunions periòdiques i a formacions internes, incloses sessions específiques en matèria de Prevenció de Riscos Laborals (PRL), integrant-se plenament en la dinàmica organitzativa de la mercantil.
L’empresa no només organitzava el seu treball, sinó que exercia un control efectiu i constant sobre el mateix. L’empresari supervisava i revisava tant setmanalment com mensualment les tasques realitzades, exigint l’elaboració d’informes detallats amb el desglossament del treball efectuat per a cada client assignat. Així mateix, l’import dels serveis facturats era fixat unilateralment per l’empresa, que fins i tot indicava correccions en les factures emeses, evidenciant l’absència d’autonomia real en la gestió econòmica de l’activitat.
Concorrien, per tant, les notes clàssiques de dependència i alienitat: sotmetiment a horari, obligació de fitxatge, integració en l’estructura empresarial, utilització de mitjans proporcionats per l’empresa, fixació unilateral de la retribució i control exhaustiu de l’activitat.
Malgrat això, la relació va ser extingida de forma unilateral per l’empresa, sense al·legar cap motiu que justifiqués la decisió ni seguir el procediment establert en la normativa laboral per a l’acomiadament de treballadors per compte d’altri.
Després d’analitzar en profunditat la situació i acreditar la veritable naturalesa laboral del vincle, es va iniciar la corresponent reclamació en defensa dels drets de la nostra clienta, sostenint l’existència d’un supòsit clar de fals autònom.
Finalment, es va assolir un acord satisfactori amb l’empresa, reconeixent-se les conseqüències econòmiques derivades de la improcedència de l’acomiadament i la naturalesa laboral de la relació.
Aquest cas torna a posar de manifest que l’aparença formal d’un contracte mercantil no pot prevaler sobre la realitat quan la prestació de serveis reuneix tots els elements propis d’una relació laboral, reafirmant la importància d’analitzar cada cas conforme al principi de primacia de la realitat.