CAS D'ÈXIT
El nostre client va iniciar la seva activitat el març de 2020 com a repartidor per a una coneguda plataforma digital de repartiment. Tot i que formalment desenvolupava la seva activitat com a treballador autònom, les condicions reals en què prestava els seus serveis evidenciaven l’existència d’una autèntica relació laboral per compte d’altri.
Durant tota la relació, el repartidor va desenvolupar la seva activitat utilitzant exclusivament l’aplicació informàtica de l’empresa, a través de la qual rebia les comandes, gestionava les rutes de repartiment i mantenia la comunicació amb els clients i els establiments. L’empresa fixava unilateralment el preu de cada servei, obligava el treballador a emetre factures mensuals i li imposava el pagament de les quotes al Règim Especial de Treballadors Autònoms, malgrat que no existia una autonomia real en la prestació dels serveis.
Així mateix, el treballador no tenia capacitat per organitzar lliurement la seva activitat. Havia de fer personalment els repartiments, sense possibilitat de delegar la feina a terceres persones, i estava sotmès a les instruccions transmeses a través de la plataforma digital. L’empresa exercia un control constant sobre la seva activitat mitjançant sistemes de geolocalització, seguiment de les rutes i dels temps de lliurament, així com a través d’un sistema de valoració basat en paràmetres com la disponibilitat, la productivitat i la satisfacció dels clients.
Hi concorrien, per tant, les notes característiques de dependència i alienitat pròpies d’una relació laboral: integració en l’organització empresarial, submissió a les directrius de la plataforma, manca d’autonomia en la fixació dels preus, utilització de la infraestructura tecnològica de l’empresa i absència de risc empresarial per part del repartidor.
Malgrat això, l’empresa va decidir extingir unilateralment la relació mitjançant la desactivació del compte del treballador a la plataforma, al·legant un suposat incompliment de les seves polítiques internes, sense concretar els fets que se li imputaven ni oferir-li la possibilitat de defensar-se prèviament.
Després d’analitzar detalladament les circumstàncies concurrents i d’acreditar la veritable naturalesa laboral de la relació, es va interposar la demanda corresponent per reclamar el reconeixement de la relació laboral, la improcedència de l’acomiadament i les quantitats degudes derivades de la qualificació incorrecta de la prestació de serveis.
Finalment, les parts van arribar a un acord mitjançant el qual es van reconèixer les pretensions essencials formulades pel nostre client, es va posar fi al procediment i es va garantir el reconeixement dels drets laborals derivats de la relació mantinguda durant els anys de prestació de serveis. Aquest acord va permetre reparar la situació de fals treball autònom i evitar la continuació del litigi judicial.