La STSJ de Canàries, rec. 735/2024, de 26 de setembre de 2024 (ECLI:ES:TSJICAN:2024:2780), revisa la qualificació jurídica d’un advocat que, tot i figurar com a treballador autònom, prestava serveis en condicions pròpies d’una relació laboral de dependència respecte d’un despatx concret.
La figura del fals autònom es refereix a aquella persona que, encara que formalment apareix com a treballadora per compte propi, en la pràctica manté una relació laboral dependent amb un empresari o despatx. Aquesta qüestió adquireix una especial rellevància en l’àmbit de l’advocacia, on la frontera entre l’exercici independent i la relació laboral pot resultar difusa.
En el supòsit analitzat, l’advocada va interposar demanda contra el despatx en el qual prestava serveis, sostenint que la relació havia de qualificar-se com a laboral atenent les condicions reals de prestació. La sentència no només conclou que la seva activitat es desenvolupava sota paràmetres més propis d’un contracte de treball que d’una relació autònoma, sinó que també fixa criteris rellevants per identificar situacions de fals autònom en aquest sector.
La figura del fals autònom es caracteritza per una sèrie d’elements que, tot i que sovint estan disfressats sota la formalitat de contractes d’arrendament de serveis, revelen en la seva operativa una relació de subordinació i control. En aquest cas, es va constatar que la lletrada, malgrat la seva aparença d’independència, estava subjecta a horaris, havia d’informar dels seus desplaçaments i actuava sota la direcció de l’administrador del despatx, cosa que evidencia una clara dependència incompatible amb l’autonomia pròpia del treball per compte propi.
El tribunal va destacar que, malgrat que existia un contracte formal de col·laboració, això no exclou l’anàlisi de la realitat laboral. La sentència estableix que no és suficient amb la formalitat del contracte; és necessari observar la vida laboral real de l’advocat a través d’indicis que demostrin la seva dependència i manca d’autonomia. Es subratlla que, en l’advocacia, el fals autònom manca dels drets i beneficis associats a un treballador independent, fet que podria conduir a la requalificació de la seva relació davant d’un tribunal.
Així mateix, la sentència posa de relleu la importància de les notes d’alienitat i dependència com a elements definidors de la relació laboral. L’alienitat es manifesta en el fet que els fruits del treball reverteixen en el despatx, que fixa les tarifes i condicions; la dependència, per la seva banda, es concreta en la subjecció a un poder de direcció, amb obligació de seguir instruccions i complir un horari.
En atenció a tot l’anterior, el TSJ va estimar parcialment el recurs de l’advocada, va revocar la sentència d’instància i va declarar que la relació de serveis professionals mantinguda amb els demandats tenia naturalesa laboral des del seu inici (1 d’abril de 2005). Així mateix, va condemnar solidàriament l’entitat contractant i el seu administrador a respondre de les conseqüències derivades d’aquesta declaració.