El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (STSJ M 9146/2019, rec. 712/2019, de 14 d’octubre de 2019), ha reconegut l’existència d’una relació laboral entre un odontòleg i la clínica per a la qual prestava serveis, tot i que l’activitat es formalitzava mitjançant l’emissió de factures mensuals per part del professional. La Sala conclou que, per sobre de l’aparença formal o mercantil, en la prestació de serveis prevalien les notes de dependència i alienitat característiques d’un contracte de treball.
La resolució analitza els articles 1 i 8 de l’Estatut dels Treballadors, que delimiten la relació laboral davant d’altres figures civils o mercantils. El tribunal recorda que la naturalesa dels contractes no depèn del nom que li donin les parts, sinó del contingut real de les prestacions i la concurrència dels requisits que determinen la laboralitat. Adverteixen que la línia divisòria pot ser difusa, però és necessari analitzar si el servei es presta de forma dependent, per compte d’altri i a canvi d’una retribució garantida.
En el cas enjudiciat, el facultatiu desenvolupava la seva activitat tres dies a la setmana utilitzant els mitjans materials i subministraments proporcionats per la clínica. Existia una integració total en l’organització: les cites eren gestionades exclusivament per la demandada, el professional no controlava la seva pròpia agenda i els horaris s’ajustaven segons l’afluència de clients, arribant a prolongar-se davant d’una gran demanda de serveis.
El Tribunal destaca que el professional percebia una retribució basada en un percentatge de la seva facturació, el qual era decidit unilateralment per la titular de la clínica. L’odontòleg no obtenia remuneració directa del client, sinó que era la clínica qui facturava segons les seves pròpies tarifes i, posteriorment, abonava al treballador la part estipulada després de comprovar la correcció de les dades. A més, el professional mancava de facultat per seleccionar la clientela o fixar els preus dels serveis.
En els seus fonaments jurídics, la Sala subratlla que la dependència es manifesta en el fet que tota la programació de l’activitat era realitzada per l’empresa, inserint-se el professional en una organització de treball aliena.
El tribunal rebutja que la flexibilitat horària, la manca d’exclusivitat o el fet que el salari fluctui mes a mes desvirtuïn la naturalesa laboral de la relació. Aquests factors no eliminen la subordinació quan s’evidencia que l’empresa ostenta el control real sobre la prestació del servei i el professional no assumeix el risc ni l’atzar de l’activitat econòmica.
La sentència conclou que es tractava d’una autèntica relació de treball i que el cessament verbal de l’odontòleg, en mancar de forma escrita i justificació, ha de qualificar-se com un acomiadament improcedent. En conseqüència, ratifica la condemna a l’ocupadora al pagament de la indemnització legal corresponent.
Si prestes serveis com a professional de la salut o en qualsevol altra branca tècnica sota contracte mercantil, però treballes amb mitjans aliens, sota l’organització d’un tercer i sense control sobre les teves tarifes o clients, podries trobar-te davant d’una situació de fals autònom. La jurisdicció social protegeix els teus drets i pots reclamar el reconeixement de la teva relació laboral i les indemnitzacions que legalment et corresponguin.